Informa que ens relacionem més, intercanviem cultura, fem negocis i a més podem participar en política.
Al llarg del vídeo ens acompanyarà una sèrie de persones que ens explicaran qual és la seua relació amb les xarxes socials i la el paper que exercixen estes en la seua vida.
En primer lloc, apareix un poble (Copos,Anoia) amb 300 habitants els quals s'interessen per la política del poble per mitjà del Facebook que ha obert l'ajuntament perquè els ciutadans estiguen al corrent de les decisions que aproven ,dels temes que parlen en les seues reunions, etc. Mentres que esten en la reunió, els ciutadans poden seguir-la a temps real i assabentar-se dels temes i debats. A l'acabar esta, els ciutadans poden exposar els seus dubtes, precs o preguntes i els polítics se les solucionaran en el moment.
Aquesta iniciativa fomenta que els habitants del poble, es facen Facebook perquè puguen seguir les reunions.
Després apareix , Gina Tost, gran consumidora de les xarxes socials. Ella és blogger i t'un bloc en la que grava vídeos sobre qualsevol tema. Gràcies al seu bloc, a gent la coneix pel carrer i molta gent la seguix el seu bloc. Afirma que usa Youtube i el seu bloc per a pujar els vídeos.
http://www.youtube.com/watch?v=YtZV5YJiTP8
Apareix també gent prestigiosa en el món cibernètic com Francis Pisani ,periodista tecnològic, és el més prestigiós periodista tecnològic del món. Escriu en diversos diaris electrònics i té un bloc."
Sobre la privacitat de les xarxes socials ens parlen Artemi Ratllador (director de l'Agència Espanyola de Datos) i Ícaro Moyano (responsable comunicació Tuenti). El primer ens informa de que les dades personals no es cancel·len del tot quan un usuari d'una xarxa social desitja cancel·lar el seu compte i afirma que no pot dir qual és la xarxa social més segura ja que totes té algun inconvenient. Per un altre costat Ícaro Moyano assegura que no queda cap rastre personal sobre una persona si esta decidix esborrar el seu compte. Informa a més que en Tuenti, no ingresan información en buscadores. Esto quiere decir que al teclear el nombre de algún usuario, aparecerá información de este en otras redes sociales pero no en Tuenti. Per últim, expone que los trabajadores de Tuenti tienen la potestad y derecho de poder quitar algún contenido que moleste a cualquier otro usuario de la red social.
Per altra banda apareix, Genís Roca ,experto en xarxes socials i consultor d'internet social. Ell i el seu equip preparen la reunió d'eixe dia que està dirigida a un públic que desitja aplicar les xarxes socials en el seu món laboral. Ell i el seu equip preparen la reunió de hui per a un public que vol aplicar les xarxes socials en el seu món laboral. Mentres ell realitza la reunió, els seus companys treballen amb ell online i li informen de com va la xarrada. A casa, la seua filla Lua Roca compte que únicament utilitza Messenger i blocs ja uqe les altres xarxes socials no li agraden. Genís explica que en sa casa només hi ha un ordinador que a més es troba en una zona comuna de la casa a fi de controlar el que els seus fills fan en internet ja que este és un món perillós per als xiquets.
En conte a la relació de les xarxes socials i jóvens, en el vídeo podem veure com entrevisten a jóvens d'un institut i estos compten que la primera cosa que fan al connectar l'ordinador és entrar en Messenger i després en Facebook. Els professors d'estos alumnes, es troben en una reunió en què Jordi Pou Adam, professor de filosofia ,afirma no estar al corrent de l'ús de les xarxes socials. Lluís Muntada ,profesor de filosofia, creu que els xiquets es relacionen amb els seus amics per les xarxes socials i açò pot ser una arma de doble. Jordi Roca, professor de català, pensa que tenim por de la novetat, al que desconeix i finalment Jordi Margarit ,professor de llatí, afirma que els xiquets pensen que el que els professors diuen té un valor relatiu per que el que diuen eixirà en internet i els va a ser més ràpid entendre-ho i encontar-ho.
Veiem a més una xarrada d'un policia a uns alumnes menors per a explicar-los el perill d'internet
Comptem a més amb el testimoni de Lluís, un home addicte a internet i que està en tractament ja que esta addicció li ha portat inclús a estar tot un cap de setmana davant de l'ordinador sense a penes menjar ni dormir. A causa d'esta addicció, va deixar de fer coses habituals que abans feia com passejar o llegir.
L'últim home que apareix és Daniel Clivillé, headhunter. Diu no ser un friki de les xarxes socials, perquè pertany a elles per motius de treball. Daniel és un exemple de la utilització de les xarxes socials per al treball ja que ell és un caça talents. Es dedica a desenrotllar un perfil i per mitjà de les xarxes socials, anar buscant gent que s'adapte a eixe perfil perquè exercisquen un determinat lloc de treball.
Per últim, la finalitat d'aquest vídeo no és altra que la de fer-nos entendre que les xarxes socials no són simplement una forma d'entreteniment, sinó que pot tindre moltes més utilitats relacionades inclús amb el món laboral.
