diumenge, 11 de desembre del 2011

Resenya video "Fent @mics"

    Aquest vídeo parla sobre la utilitat de les xarxes socials i a més, intenta donar a entendre que no simplement la utilitzen per diversió. Ens informen que les xarxes socials creixen ràpidament i que més de 300 milions de persones les utilitzen, són a més de molts tipus diferents (Twitter, Facebook, Del.icio.us, etc) 
Informa que ens relacionem més, intercanviem cultura, fem negocis i a més podem participar en política.
Al llarg del vídeo ens acompanyarà una sèrie de persones que ens explicaran qual és la seua relació amb les xarxes socials i la el paper que exercixen estes en la seua vida.


En primer lloc, apareix un poble (Copos,Anoia) amb 300 habitants els quals s'interessen per la política del poble per mitjà del Facebook que ha obert l'ajuntament perquè els ciutadans estiguen al corrent de les decisions que aproven ,dels temes que parlen en les seues reunions, etc. Mentres que esten en la reunió, els ciutadans poden seguir-la a temps real i assabentar-se dels temes i debats. A l'acabar esta, els ciutadans poden exposar els seus dubtes, precs o preguntes i els polítics se les solucionaran en el moment.
Aquesta iniciativa fomenta que els habitants del poble, es facen Facebook perquè puguen seguir les reunions.


Després apareix , Gina Tost, gran consumidora de les xarxes socials. Ella és blogger i t'un bloc en la que grava vídeos sobre qualsevol tema. Gràcies al seu bloc, a gent la coneix pel carrer i molta gent la seguix el seu bloc. Afirma que usa Youtube i el seu bloc per a pujar els vídeos.
http://www.youtube.com/watch?v=YtZV5YJiTP8


Apareix també gent prestigiosa en el món cibernètic com Francis Pisani ,periodista tecnològic, és el més prestigiós periodista tecnològic del món. Escriu en diversos diaris electrònics i té un bloc."


Sobre la privacitat de les xarxes socials ens parlen Artemi Ratllador (director de l'Agència Espanyola de Datos) i Ícaro Moyano (responsable comunicació Tuenti). El primer ens informa de que les dades personals no es cancel·len del tot quan un usuari d'una xarxa social desitja cancel·lar el seu compte i afirma que no pot dir qual és la xarxa social més segura ja que totes té algun inconvenient. Per un altre costat Ícaro Moyano assegura que no queda cap rastre personal sobre una persona si esta decidix esborrar el seu compte. Informa a més que en Tuenti, no ingresan información en buscadores. Esto quiere decir que al teclear el nombre de algún usuario, aparecerá información de este en otras redes sociales pero no en Tuenti. Per últim, expone que los trabajadores de Tuenti tienen la potestad y derecho de poder quitar algún contenido que moleste a cualquier otro usuario de la red social.

Per altra banda  apareix, Genís Roca ,experto en xarxes socials i consultor d'internet social. Ell i el seu equip preparen la reunió d'eixe dia que està dirigida a un públic que desitja aplicar les xarxes socials en el seu món laboral. Ell i el seu equip preparen la reunió de hui per a un public que vol aplicar les xarxes socials en el seu món laboral. Mentres ell realitza la reunió, els seus companys treballen amb ell online i li informen de com va la xarrada. A casa, la seua filla Lua Roca compte que únicament utilitza Messenger i blocs ja uqe les altres xarxes socials no li agraden. Genís explica que en sa casa només hi ha un ordinador que a més es troba en una zona comuna de la casa a fi de controlar el que els seus fills fan en internet ja que este és un món perillós per als xiquets.

En conte a la relació de les xarxes socials i jóvens, en el vídeo podem veure com entrevisten a jóvens d'un institut i estos compten que la primera cosa que fan al connectar l'ordinador és entrar en Messenger i després en Facebook. Els professors d'estos alumnes, es troben en una reunió en què Jordi Pou Adam, professor de filosofia ,afirma no estar al corrent de l'ús de les xarxes socials. Lluís Muntada ,profesor de filosofia, creu que els xiquets es relacionen amb els seus amics per les xarxes socials i açò pot ser una arma de doble. Jordi Roca, professor de català, pensa que tenim por de la novetat, al que desconeix i finalment Jordi Margarit ,professor de llatí, afirma que els xiquets pensen que el que els professors diuen té un valor relatiu per que el que diuen eixirà en internet i els va a ser més ràpid entendre-ho i encontar-ho. 
Veiem a més una xarrada d'un policia a uns alumnes menors per a explicar-los el perill d'internet


Comptem a més amb el testimoni de Lluís, un home addicte a internet i que està en tractament ja que esta addicció li ha portat inclús a estar tot un cap de setmana davant de l'ordinador sense a penes menjar ni dormir. A causa d'esta addicció, va deixar de fer coses habituals que abans feia com passejar o llegir.


L'últim home que apareix és Daniel Clivillé, headhunter. Diu no ser un friki de les xarxes socials, perquè pertany a elles per motius de treball. Daniel és un exemple de la utilització de les xarxes socials per al treball ja que ell és un caça talents. Es dedica a desenrotllar un perfil i per mitjà de les xarxes socials, anar buscant gent que s'adapte a eixe perfil perquè exercisquen un determinat lloc de treball.


Per últim, la finalitat d'aquest vídeo no és altra que la de fer-nos entendre que les xarxes socials no són simplement una forma d'entreteniment, sinó que pot tindre moltes més utilitats relacionades inclús amb el món laboral.



dijous, 24 de novembre del 2011

Carta als pares i mares

Estimats pares i mares:


Us escric aquesta carta per comunicar-vos diferents aspectes. Per una banda, Us informe de que la classe d'anglès que els vostres fills i filles reben els dimarts i els dijous canviarà de data. Des de la setmana que be s'impartirà els dimecres i els divendres. Ara, tenen dues hores a la setmana que es mantindran fins que acabe el mes. A partir de eixe moment, el nou professor, John Par, els donarà deu mensuals, repartides segons el seu propi criteri. Si teniu cap problema, el trobareu al despatx general de nou a deu.


Per l'altra banda i pel que fa a l'excursió, recordar que en un primer moment, teníem la intenció d'anar al Museu del Vi a Monòver, però no podem anar-hi perquè no vam demanar les entrades amb antelació i ara no en queden per aquest mes.
Algú de vosaltres no ha ingressat els diners de la quota dels materials. El número de compte on heu de fer l'ingrés apareix en el document que us adjunte. També podeu entregar directament els diners a l'encarregat del menjador. El localitzareu de nou a onze a la secretaria.
Teniu a la vostra disposició el “Bloc de cicle”. Com vam acordar a la última reunió, penjarem tota la informació que vegem que resulte interessant. Així aconseguirem estalviar-nos com a mínim dues de les reunions que solem fer a l'any. La direcció és: http://tossaldemillar.blogspot.com.
Finalment, hem de comunicar-vos que el claustre de professors de aquest centre, actualment anomenat CEIP 45 de La cañana de Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha sigut tramitada per l'AMPA.


Recordar que va haver una consulta popular promoguda per l'AMPA per elegir un nom nou per a l'escola entre diferents possibilitats. Va quedar en primer lloc en nom de “ Tossal de Millar”que, com sabeu, es la denominació de la zona on està situat.
Després de un debat intens, el claustre ha aprovat el nom de “Tosal de Millar”, escrit amb una sola essa. Es van donar arguments a favor i en contra. A un dels primers es va comentar que aquesta era la ortografia que sempre s'havia utilitzat per a dir el nom de la zona, i que ara no era moment per modificar res. Per altra banda, el grup que defenia la proposta inicial aprovada per l'AMPA, va dir que la paraula “Tossal” no pertany al espanyol sinó al català i, per tant, son regles ortogràfiques del català les que deuen predominar , pel que solament existeix la possibilitat d'escriure'l amb dues esses. A més a més, van afegir que segons la Llei de us i ensenyament del valencià, La Canyada es zona de patrimoni lingüístic valencià i això implica que la toponímia menor ha de mantenir la forma valenciana, si existeix.


La votació va donar com a vencedora la contraposada del claustre i es així com es portarà al consell municipal. Tots els mestres i mestresses del primer cicle de primària de l'escola, tant de PIP com del PEV i PIL, creiem que el claustre ha comés una errada que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visiteu la entrada del bloc que obrirem demà sobre el tema per enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.
Esperem els vostres comentaris.
Una abraçada.


Els metres de primer cicle.

L'accent diacrític















diumenge, 16 d’octubre del 2011

És el bilingüisme un avantatge?

Cal dir que el bilingúisme es un fet, es a dir, no es pot negar la seua existència encara que hi haja gent que este en contra d'ell.


Personalment, crec que saber parlar dues llengües, siguen quals siguen és molt beneficios ja que açò et permet relacinar-te amb molta més gent de diferents  lloc, parla i cultura. Controlar més d'una llengüa és una cosa molt enriquidora que afavoreix a les persones que les dominen i per altra banda, al controlar diverses llengües, ho tenen més fàcil a l'hora de trobar un treball.


Sí que és veritat que molta gent està en contra de aquesta manera de viure i  inclús s'enfaden quan els parlen en català, però jo crec que cadascin es lliure de triar la manera de dirigir-se al món.


En el meu cas, jo només he parlat valencià en les classes de valencià de l'escola i crec que és un desavantatge ja qué ara em costa més aprendre-ho, per la qual cosa estic completament d'acord en que des de que els xiquets són menuts, se'ls parle en català, anglés, i totes les llengües que siguen posibles perquè de majors sàpien parlar-ho correctament.


Per a concloure, estic totalement d'acord amb el bilingüisme i crec que és un gran avantatge sobre tot en l'àrea professional.

Visca el bilingüisme!

divendres, 14 d’octubre del 2011

El Facebook se cola a l'escola

   Si bé les xarxes són una eina molt important a l'hora de treballar amb les TICs (tecnologies de la informació i la comunicació) també ens trobem amb uns dels més grans problemes respecte a la manera de focalitzar les diferents àrees de l'ensenyament. Ací sorgeix un gran repte per als docents que han de lluitar entre donar una classe amb ordinador o amb els mitjans antigues.


   Aquest tema és molt complicat i per tant controvertir ja que per una banda, trobem els aspectes positius de l'ús de l'ordinador i les xarxes socials i per tant es converteix en un arma de doble tall. Des de la nostra perspectiva en els aspectes positius cal destacar que els beneficis són grans perquè tothom tenim la informació a l'abast.
Per altra banda, observem que els aspectes negatius són molt més. En primer lloc, pensem que l'aspecte de formació dels docents hauria de ser completa amb respecte de les noves tecnologies, on s'hauria d'invertir més en la part formativa del professorat i com a conseqüència també en infraestructures tecnològiques, ja que si sorgeixen problemes de l'àrea de manteniment com hardware o software el professor deuria d'estar preparat per aquestes circumstàncies i acabarien donant materials físics per a poder treballar, com poden ser fotocòpies (cosa que pensem que és un de les tants aspectes negatius que contribueixen al deteriorament del medi ambient...)
Cal destacar que amb l¡ordinador fomentem la recerca d'informació ràpida i de vegades amb errades, i per tant s'utilitza menys els llibres i enciclopèdies la qual cosa afecta el nivell de la comprensió lectora dels xiquets.
Altre aspecte negatiu seria que els xiquets confonen "ordinador" amb "espai de joc" en lloc de focalitzar el treball, de vegades els pares poden culpabilitzar als mestres del baix nivell acadèmic dels seus fills sense adonar-se que ells comparteixen la mateixa o més responsabilitat en la educació i tasques dels xiquets.


 En conclusió, pensem que l'ordinador potser no sigui una eina primordial dins de l'aula per poder aprendre els continguts bàsics de l'educació, però sí que ho serà a l'hora de contextualitzar en un marc dins de l'era de la tecnologia.