Cal dir que el bilingúisme es un fet, es a dir, no es pot negar la seua existència encara que hi haja gent que este en contra d'ell.
Personalment, crec que saber parlar dues llengües, siguen quals siguen és molt beneficios ja que açò et permet relacinar-te amb molta més gent de diferents lloc, parla i cultura. Controlar més d'una llengüa és una cosa molt enriquidora que afavoreix a les persones que les dominen i per altra banda, al controlar diverses llengües, ho tenen més fàcil a l'hora de trobar un treball.
Sí que és veritat que molta gent està en contra de aquesta manera de viure i inclús s'enfaden quan els parlen en català, però jo crec que cadascin es lliure de triar la manera de dirigir-se al món.
En el meu cas, jo només he parlat valencià en les classes de valencià de l'escola i crec que és un desavantatge ja qué ara em costa més aprendre-ho, per la qual cosa estic completament d'acord en que des de que els xiquets són menuts, se'ls parle en català, anglés, i totes les llengües que siguen posibles perquè de majors sàpien parlar-ho correctament.
Per a concloure, estic totalement d'acord amb el bilingüisme i crec que és un gran avantatge sobre tot en l'àrea professional.
Visca el bilingüisme!
Si bé les xarxes són una eina molt important a l'hora de treballar amb les TICs (tecnologies de la informació i la comunicació) també ens trobem amb uns dels més grans problemes respecte a la manera de focalitzar les diferents àrees de l'ensenyament. Ací sorgeix un gran repte per als docents que han de lluitar entre donar una classe amb ordinador o amb els mitjans antigues.
Aquest tema és molt complicat i per tant controvertir ja que per una banda, trobem els aspectes positius de l'ús de l'ordinador i les xarxes socials i per tant es converteix en un arma de doble tall. Des de la nostra perspectiva en els aspectes positius cal destacar que els beneficis són grans perquè tothom tenim la informació a l'abast.
Per altra banda, observem que els aspectes negatius són molt més. En primer lloc, pensem que l'aspecte de formació dels docents hauria de ser completa amb respecte de les noves tecnologies, on s'hauria d'invertir més en la part formativa del professorat i com a conseqüència també en infraestructures tecnològiques, ja que si sorgeixen problemes de l'àrea de manteniment com hardware o software el professor deuria d'estar preparat per aquestes circumstàncies i acabarien donant materials físics per a poder treballar, com poden ser fotocòpies (cosa que pensem que és un de les tants aspectes negatius que contribueixen al deteriorament del medi ambient...)
Cal destacar que amb l¡ordinador fomentem la recerca d'informació ràpida i de vegades amb errades, i per tant s'utilitza menys els llibres i enciclopèdies la qual cosa afecta el nivell de la comprensió lectora dels xiquets.
Altre aspecte negatiu seria que els xiquets confonen "ordinador" amb "espai de joc" en lloc de focalitzar el treball, de vegades els pares poden culpabilitzar als mestres del baix nivell acadèmic dels seus fills sense adonar-se que ells comparteixen la mateixa o més responsabilitat en la educació i tasques dels xiquets.
En conclusió, pensem que l'ordinador potser no sigui una eina primordial dins de l'aula per poder aprendre els continguts bàsics de l'educació, però sí que ho serà a l'hora de contextualitzar en un marc dins de l'era de la tecnologia.
